Contínuament sentim a les notícies i llegim per internet campanyes per reclutar infermers en diversos països estrangers, els més demandants Anglaterra i França. Els dos països reconeixen la necessitat de contractar infermers espanyols (la formació dels infermers espanyols està molt valorada) per poder abastir la demanda detectada, entre altres causes, per una creixent jubilació. Cal tenir en compte també una ràtio per a Espanya d'aproximadament uns 500 infermers per cada 100.000 habitants enfront dels 843 registrats a la UE.
Els estudis entre els dos països amb Espanya estan homologats però hi ha diferències entre protocols assistencials, grau d'especialització, coneixement d'idioma, que fa que haguem de passar per un procés d'adaptació i formació. És per això que molts d'aquests hospitals demandants contracten empreses especialitzades que col.laboren amb organismes públics espanyols, com l'INEM. Aquestes empreses realitzen entrevistes per a la selecció dels infermers millor qualificats, principalment es valora el coneixement de l'idioma d'aquest país, també l'experiència i disponibilitat d'un mínim de 12 mesos. Els candidats reben un curs de formació i comencen els seus treballs ajudats per un sistema d'acompanyament fins que poden treballar de forma autònoma. Solen també ajudar pel que fa a l'allotjament.
Ja que treballo en quiròfan aprofito per informar-vos que a França està reconeguda l'especialitat d'infermera de quiròfan i en Anglaterra la d'anestèsia.
Altres països que ofereixen treball són Itàlia, Portugal, USA i Austràlia per als més atrevits.
La precarietat laboral, els contractes temporals, l'estat de les borses de contractació que romanen tancades durant anys, la manca d'especialitats, l'escassetat alarmant de recursos infermers, provoca que milers d'infermers hagin de sortir a treballar a l'estranger durant aquests darrers anys, atrets per condicions laborals i retributives superiors a les ofertades pel nostre país.
En la meva opinió és una oportunitat única per aprendre un altre idioma, adquirir experiència professional, especialitzar-se, enriquir-se personalment i conèixer la cultura d'un altre país. Tinguem present que aquesta experiència laboral és puntuable en la nostra borsa.
Acabant llanço una reflexió personal ¿es donaran compte al nostre país de la nostra penosa situació?, Perquè són necessaris per al nostre país els infermers que cada any formem.